En fi companys, ho vam disfrutar...
Les tres "S" (Som, Serem, i Salut!)
25-abril: diada del País Valencià
Fa 5 anys
dimecres, 29 d’abril del 2009
El 25 d'abril de l'Esquerra independentista
El passat dissapte es va cel·lebrar la diada del País Valencià, ja que era 25 d'abril. Va ser tot un èxit, tenint en compte que només convocava l'Esquerra Independentista (Campanya 300 anys). Van acudir, segons els convocants,unes 5000 persones.
dijous, 23 d’abril del 2009
No estem tots..., falten les dones!
Ja sé que no és el dia de la dona, però com que m'han fet fer un article, ací el teniu:
No estem tots…, falten les dones!
He de dir, que no sóc parcial. De fet, sóc completament imparcial respecte als meus escrits, qualsevol que siga, i aquest, no es va a quedar fora de la pila, clar.
Des de sempre, les dones ha estat discriminades fins al punt de no considerar-les humanes, sinó tan sols animals mediocres, simplement capaces de fer tasques de la llar.
Han estat utilitzades, com a rucs de càrrega. Un animal tan digne com qualsevol altra espècie útil existent al nostre demacrat planeta
Podem parlar de personatges cèlebres coneguts i admirats arreu del món per tota societat culta (que tinga el poder de llegir), com ara Erasme de Rotterdam o Molière, que amb textos seus han sigut capaços de fer saber els demés del masclista que és Déu al haver creat la dona per gust d’Adam através d’una costella d’ell, o simplement postulen que la dona és malvada, i que tot és un error de la naturalesa. Erròniament admirats. Des del meu punt de vista, crec que és un pecat admirar-los (i no sóc catòlic, o pilleu??), ja que jo, com a persona HUMANA, sóc completament incapaç d’admirar algú que no tracta o considera les dones com a tal, per moltes coses profitoses que hagen pogut fer al llarg de les seues extraordinàriament admirades vides els esmentats personatges.
Des d’Aristòtil, passant per Luter, Honoré de Balzac, arribant a Josep Pla, i Ferran Torrent, podem observar grans dosis de masclisme desenfrenat en les seues apreciades obres literàries.
Probablement molts de vosaltres, els lectors, podríeu estar pensant: “No, això era abans”. Doncs no! Això era abans, ho ha sigut durant molt de temps, i avui, dia en que estic escrivint aquest article d’opinió, encara ho és (no sóc adiví, potser demà no hi hagi una societat de classes ni discriminació de gèneres..., quin somni més bonic, no?).
Tal volta penseu que somiar en un món millor és ridícul, però jo podria contestar: “I tu què aportes a la societat?”. Moltíssima gent seria incapaç de contestar, sobretot les dones que no són feministes. Elles podrien dir (però no ho faran): “Jo, neteje la casa del meu home, li faig el dinar al meu home, li faig el llit al meu home, i damunt, encara li’l calente, però sense queixar-me res perquè si el meu home és feliç, jo sóc feliç”. Jo contestaria: “És això viure?”.
Vivim en una societat en la que viure vol dir: treballar, consumir, treballar, consumir, treballar..., i les dones són les més perjudicades. Elles, no prou en haver d’acontentar el seu marit, en els temps que corren han de treballar per guanyar un sou, sempre més baix que el del homes, clar (com si ho feren malament) i han d’acontentar el seu cap (al treball).
En la nostra societat, no anem tots pujats al carret, falten les dones. Sense elles no s’hi pot viure. Com que sóc un xic puc dir que ens fan falta els sentiments i els pensament de les dones. Són indispensables, però avui dia, qui...
Cau a l’atur? Les dones. No troba feina? Les dones. Cobra menys? Les dones. I així podríem estar pàgines i pàgines.
Hem de canviar totes estes coses. Les dones són lliures de fer el que vunguen, sense permís de ninguna altra persona, ja home, ja dona.
Per aconseguir-ho, els homes hem de dir ben fort i clar: SÓC FEMINISTA! I poc a poc (si no es pot fer més a presa) construïr una societat igualitària en tots els sentits de la societat.
LLUITAR, CREAR, CONSTRUÏR
Salut i fins una altra!
No estem tots…, falten les dones!
He de dir, que no sóc parcial. De fet, sóc completament imparcial respecte als meus escrits, qualsevol que siga, i aquest, no es va a quedar fora de la pila, clar.
Des de sempre, les dones ha estat discriminades fins al punt de no considerar-les humanes, sinó tan sols animals mediocres, simplement capaces de fer tasques de la llar.
Han estat utilitzades, com a rucs de càrrega. Un animal tan digne com qualsevol altra espècie útil existent al nostre demacrat planeta
Podem parlar de personatges cèlebres coneguts i admirats arreu del món per tota societat culta (que tinga el poder de llegir), com ara Erasme de Rotterdam o Molière, que amb textos seus han sigut capaços de fer saber els demés del masclista que és Déu al haver creat la dona per gust d’Adam através d’una costella d’ell, o simplement postulen que la dona és malvada, i que tot és un error de la naturalesa. Erròniament admirats. Des del meu punt de vista, crec que és un pecat admirar-los (i no sóc catòlic, o pilleu??), ja que jo, com a persona HUMANA, sóc completament incapaç d’admirar algú que no tracta o considera les dones com a tal, per moltes coses profitoses que hagen pogut fer al llarg de les seues extraordinàriament admirades vides els esmentats personatges.
Des d’Aristòtil, passant per Luter, Honoré de Balzac, arribant a Josep Pla, i Ferran Torrent, podem observar grans dosis de masclisme desenfrenat en les seues apreciades obres literàries.
Probablement molts de vosaltres, els lectors, podríeu estar pensant: “No, això era abans”. Doncs no! Això era abans, ho ha sigut durant molt de temps, i avui, dia en que estic escrivint aquest article d’opinió, encara ho és (no sóc adiví, potser demà no hi hagi una societat de classes ni discriminació de gèneres..., quin somni més bonic, no?).
Tal volta penseu que somiar en un món millor és ridícul, però jo podria contestar: “I tu què aportes a la societat?”. Moltíssima gent seria incapaç de contestar, sobretot les dones que no són feministes. Elles podrien dir (però no ho faran): “Jo, neteje la casa del meu home, li faig el dinar al meu home, li faig el llit al meu home, i damunt, encara li’l calente, però sense queixar-me res perquè si el meu home és feliç, jo sóc feliç”. Jo contestaria: “És això viure?”.
Vivim en una societat en la que viure vol dir: treballar, consumir, treballar, consumir, treballar..., i les dones són les més perjudicades. Elles, no prou en haver d’acontentar el seu marit, en els temps que corren han de treballar per guanyar un sou, sempre més baix que el del homes, clar (com si ho feren malament) i han d’acontentar el seu cap (al treball).
En la nostra societat, no anem tots pujats al carret, falten les dones. Sense elles no s’hi pot viure. Com que sóc un xic puc dir que ens fan falta els sentiments i els pensament de les dones. Són indispensables, però avui dia, qui...
Cau a l’atur? Les dones. No troba feina? Les dones. Cobra menys? Les dones. I així podríem estar pàgines i pàgines.
Hem de canviar totes estes coses. Les dones són lliures de fer el que vunguen, sense permís de ninguna altra persona, ja home, ja dona.
Per aconseguir-ho, els homes hem de dir ben fort i clar: SÓC FEMINISTA! I poc a poc (si no es pot fer més a presa) construïr una societat igualitària en tots els sentits de la societat.
LLUITAR, CREAR, CONSTRUÏR
Salut i fins una altra!
dilluns, 20 d’abril del 2009
Vine a la diada de País Valencià, el 25 d'abril!!
Si algú està interessat/da en anar a la manifestació i concert que es farà a València a raó del 25 d'abril, convocat per l'EI del País Valencià, ho podeu fer sense problemes a través de l'autobús organitzat per Maulets la Plana.
L'itinerari serà el següent:
- Eixida: 16.30h des de "La Farola"
- Tornada 3.00h des del concert, T0rres de Quart, al barri del Carme
El preu és d'uns 15€, si es pot fer més barat, es farà, quanta més gent vinga, més econòmic...
Per a contactar amb nosaltres podeu fer-ho a través del meu correu: pacabedo@gmail.com
O a través del correu de Maulets La Plana: laplana@maulets.org
Gràcies, i espere la vostra asistència a l'esdeveniment més important de l'Esquerra Independentista al País Valencià des de fa més de 10 anys.
Salut!
divendres, 10 d’abril del 2009
Guillem, MAI T'OBLIDAREM!!
16 anys fa ja que van assassinar el jove Guillem Agulló, a Montanejos, per un neonazi anomenat Pedro Cuevas, que encara sent un assassí eds va presentar a les el·leccions a Xiva per Democracia Nacional. Com és possible tot açò??
El pròxim dissabte 11 d'abril hi haurà una manifestació a Castelló de la Plana en memòria del jove Maulet de Burjassot.
Els actes programats són:
19h --> Manifestació, a La Farola (Plaça de la Independència)
21h --> Sopar Popular (amb entrepans), al Casal Popular de Castelló
22.30h --> Concert: Pau Alabajos, també al Casal Popular de Castelló
Ací teniu el cartell, que segur haureu vist per Castelló:
Organitza: l'Assemblea comarcal de Maulets La Plana.
Ací teniu el manifest:
GUILLEM, MAI T’OBLIDAREM!
Ara fa 16 anys que el feixisme assassinà al jove Guillem Agulló, jove antifeixista i militant de l’Esquerra Independentista a Maulets. Aquest jove de Burjassot, era un gran lluitador que defensava la seva terra i la seva llengua, encara que per desgràcia, hi havia algunes persones que no pensaven igual que ell i al poble de Montanejos el van matar.
L’11 d’Abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador moria assassinat per Pedro Cuevas, un neonazi que no fa gaire es va presentar a les eleccions pel partit d’extrema dreta Alianza Nacional al poble de Xiva. Aquesta persona, que deuria d’estar complint condemna per assassinat, està al carrer, on podria tornar a cometre el crim, però ja sabem com és la justícia d’aquest Estat en el qual estem obligats a viure.
Any rere any, fem homenatge a la víctima més representativa de l’Esquerra Independentista a la capital de la Plana, per recordar que res està vençut, ni molt menys guanyat, i que, 16 anys després, ací estem, una altra volta, per recordar-lo com es mereix.
No ens venceran, ni han vençut mai Guillem, ja que el portem dins el cor. La memòria és present tots els dies, i amb ella, la memòria de Guillem, aquell jove assassinat pel feixisme de l’Estat Espanyol, que impunement dansa pels carrers amenaçant joves com ell que cap culpa tenen de defensar la seva terra, com tots els que ho fem cada dia.
A més, al País Valencià, ocorren dia sí i dia també agressions i atacs feixistes cap a les idees independentistes, anarquistes i la vertadera esquerra. Molta gent no s’ho creu, o el que passa és que no volen veure, però si algú ha de fer front al feixisme, hem de ser nosaltres.
Per tot això, sortim al carrer una vegada més per denunciar les agressions feixistes cap al jovent! Cap agressió sense resposta!
16 anys després, per ell i per totes les víctimes del feixisme, la lluita continua!
GUILLEM, MAI
T’OBLIDAREM! VISCA LA TERRA!Castelló, a 11 d’abril de 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
