25-abril: diada del País Valencià
Fa 5 anys
dissabte, 1 de maig del 2010
dimecres, 21 d’abril del 2010
dijous, 11 de febrer del 2010
Coordinadora de l'Esquerra Independentista de la Plana (EIP)
Simplement vull fer públic les meues felicitacions a Endavant la Plana per la seua proposta d'unificar-nos tots, col·lectius (sense que desapareguen aquestos) i potser un poc més endavant militants independents, per lluitar per la indepencència de la nostra pàtria amb molta més força.
Auesta proposta a vingut de mans d'Endavant, i si no fos per ells encara estariem tots pensant: quan lluitarem junts? Doncs gràcies a aquest col·lectiu potser ho fem més aviat d'allò pensat.
També vull informar de que aquest dissapte dia 13 hi haurà una festa de Carnestoltes per part de Maulets la Plana al Casal Popular de Castelló a les 20:00h. Qui vinga disfressat rebrà un got de sangría gratis, i també hi haurà premis per la millor disfressa i també per la més "cutre". També tindrem begudes de la terra!
A més, us deixe una foto de l'últim acte fet en conjunt pels cinc col·lectius "indepes" de la Plana (Maulets, AJPB-CAJEI, COS, Endavant i SEPC), la manifestació-cercavila de les Normes de Castelló (o del 32):
Auesta proposta a vingut de mans d'Endavant, i si no fos per ells encara estariem tots pensant: quan lluitarem junts? Doncs gràcies a aquest col·lectiu potser ho fem més aviat d'allò pensat.
També vull informar de que aquest dissapte dia 13 hi haurà una festa de Carnestoltes per part de Maulets la Plana al Casal Popular de Castelló a les 20:00h. Qui vinga disfressat rebrà un got de sangría gratis, i també hi haurà premis per la millor disfressa i també per la més "cutre". També tindrem begudes de la terra!
A més, us deixe una foto de l'últim acte fet en conjunt pels cinc col·lectius "indepes" de la Plana (Maulets, AJPB-CAJEI, COS, Endavant i SEPC), la manifestació-cercavila de les Normes de Castelló (o del 32):
La unió fa la força, i en la Plana fa molta falta.
Visca la terra!!
dijous, 28 de gener del 2010
Fútbol cada puto día (ElJueves.es).
Hola, avui no vos escriuré un text propi, però vos adjuntaré un article que he llegit de la web de la revista El Jueves (eljueves.es)(potser heu de registrar-vos per poder llegir-lo) i és un crítica en tota regla, de forma directa i un tant "agressiva" al mercat exageradament capitalista de les televisions privades, que jo tanta manía li he agafat, a més, amb raó, especialment a Tele5 (boicot!!). A més l'article està impregnat de l'espurna de la ironía i l'humor que tant caracteritza esta revista crítica. Ací va l'article:
Los lunes y viernes también se podrán disputar partidos.
Los lunes y viernes también se podrán disputar partidos.
Fútbol cada puto día.
Podríamos haber escrito «fútbol cada día» a secas, pero ¡y lo bonito que es poner tacos!
Parece que la armonía de las familias españolas se va a romper en breve. En concreto, cuando todos los malditos días de la semana se pueda ver fútbol por la tele y la pelea por el mando se convierta en una batalla campal que ríete tú del ataque de los humanos al planeta Pandora. Dicen en la RFEF que esto de poder disputar partidos los lunes (primera división) y los viernes (segunda división), y que responde a las demandas de los clubes, no sería lo habitual. Pero nosotros somos de imaginar el peor escenario posible y creemos que sí que lo será. Hasta por llevar la contraria.
En el fondo, el horario de los partidos no lo determinan ni las necesidades de los futbolistas ni las del público, sino las de las teles. Si la segunda división no tiene audiencia los sábados (más que nada porque coincide con la primera), pues la desplazamos al viernes. Si hay unos señores que tenían que viajar para seguir a su equipo y con esta nueva fecha no les va bien, pues que les den un poquito por el culo. Esta es, a grandes rasgos, la filosofía que se ha seguido.Y, ya que estamos, una pequeña aclaración: esta foto que acompaña al artículo, tan ofensiva ella, en el fondo no tiene ninguna relación con lo que estamos contando (a ver, es una imagen de un partido de fútbol, pero hay millones de fotos sobre este tema que son considerablemente menos feas). Nos ha parecido graciosa porque somos muy basicotes. Ya veis que nosotros también tenemos una filosofía de mierda.
Adèu i visca la terra!!
diumenge, 17 de gener del 2010
Crònica del cercavila en commemoració de la crema de Vila-real
Ahir, 16 de gener s'ha portat a terme a Vila-real la cercavila commemorativa de la crema de la ciutat a mans de l’exercit borbònic en la Guerra de Successió.
La convocatòria, que es ve desenvolupant any rere any, compta cada cop amb més participants que recorden el crit de: “Socarrats però no vençuts!”
La cercavila reivindicativa ha començat a les 12:00 de la cantonada del carrer Major amb Pere III a Vila-real, ha recorregut els carrers del centre per acabar en la Torremoxa, l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real.
Després a les 14:00 s'ha fet un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.
El poble de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, va eixir al carrer per defensar la terra al 1706. Un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara que va sofrir un càstig exemplar, va ser passada pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar la vila, al igual que Xàtiva, en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.
La convocatòria, que es ve desenvolupant any rere any, compta cada cop amb més participants que recorden el crit de: “Socarrats però no vençuts!”
La cercavila reivindicativa ha començat a les 12:00 de la cantonada del carrer Major amb Pere III a Vila-real, ha recorregut els carrers del centre per acabar en la Torremoxa, l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real.
Després a les 14:00 s'ha fet un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.
El poble de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, va eixir al carrer per defensar la terra al 1706. Un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara que va sofrir un càstig exemplar, va ser passada pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar la vila, al igual que Xàtiva, en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.
divendres, 8 de gener del 2010
Cronica del 77é aniversari de les Normes del 32
Com cada any, aquest desembre l’Esquerra Independentista de la Plana (constituïda per les assemblees comarcals de l’AJPB-CAJEI, Maulets, el SEPC, Endavant-OSAN i la COS), amb la col•laboració del Casal Popular de Castelló, ha eixit al carrer a commemorar l’aniversari de la signatura a la nostra ciutat de les Normes Ortogràfiques de 1932 (per les quals el País Valencià se sumava al consens lingüístic propiciat per les reformes de l’IEC, i s’assumia de forma inequívoca la unitat de la llengua catalana).
El dissabte 19, a les 7 del vespre, unes 200 persones sortíem de la Plaça de la Independència ("La Farola") darrere d’una pancarta amb el lema "Per la nostra història i la nostra cultura, parlem en català!" i, en una cercavila reivindicativa, vam recórrer els principals carrers del centre de la nostra capital comarcal. La marxa va transcórrer tranquil•lament i festiva, constantment animada pel tradicional acompanyament de la música popular d’un nombrós grup de dolçainers i tabaleters. Molta gent, en veure’ns, s’unia a la comitiva, mentre que altres, encuriosits pel sarau, preguntaven pel significat de la manifestació; tan sols uns pocs feixistes ens van increpar amb paraules despectives cap a la nostra llengua, fent així ostentació del seu tarannà intolerant i de la seua incultura. Durant la marxa, es van poder sentir múltiples consignes sobre la unitat de la llengua, recordatoris als polítics de torn sobre els nostres sentiments nacional i de classe, la reivindicació de la nostra cultura, que –evidentment– no és la que ells ens volen imposar.
En arribar al Carrer Cavallers, davant de la Casa Matutano, on fa 77 anys es van signar les normes, un company va procedir a la lectura del manifest. A continuació, va tenir lloc una –breu, però emocionant– exhibició de Cant d’Estil, en la que un gran cantador de la terra, acompanyat d’una magnífica versadora, va delectar el públic assistent amb unes albades sobre la unitat lingüística i nacional, amb uns versos sobre la repressió que pateix la nostra llengua i l’obligació que tenim de mantenir-la viva, utilitzant-la en tots els àmbits. La concentració va acabar punys enlaire, amb els sons de la Muixeranga; i d’allí ens vam desplaçar fins a la immediata Plaça de les Aules, on la colla dels Dimonis de Campanar (vinguts des de València, per a acompanyar-nos en aquesta jornada festiva i reivindicativa) ens va fer un espectacular correfoc, on la gent, a més de gaudir de l’espectacle del foc, es va implicar en aquesta tradició tan nostra.
Un cop finalitzats els actes més reivindicatius, vam assaborir la vessant lúdica al Casal Popular de Castelló, on més de 150 persones vam degustar un bon sopar vegetarià i, per acabar la nit, vam gaudir d’un concert en català amb el "hip hop" del grup El Blüe (de Nules) i la cançó d’autor de l’amic Josep Lluís Notari (de Vilavella), tot acompanyat de l’inevitable assortiment de begudes de la terra.
Des de l’Esquerra Independentista de la Plana volem agrair la seua participació a totes les persones que ens van acompanyar, ja que entre totes hem aconseguit un cop més traure al carrer un fet cabdal de la nostra història recent, importantíssim per a la nostra llengua i cultura, tot i que des de les institucions i la majoria de mitjans de comunicació intenten mantenir en l’oblit aquesta data que consagra científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.
Prèviament, el dijous 17 i el divendres 18, als IES "Penyagolosa" de Castelló i "Honori Garcia" de la Vall d’Uixó –respectivament– els companys del SEPC havien organitzat (amb gran èxit d’assistència i amb el recolçament del professorat dels centres) sengles xerrades del sociolingüista Vicent Pitarch sobre la importància i transcendència de les Normes de Castelló.
El dissabte 19, a les 7 del vespre, unes 200 persones sortíem de la Plaça de la Independència ("La Farola") darrere d’una pancarta amb el lema "Per la nostra història i la nostra cultura, parlem en català!" i, en una cercavila reivindicativa, vam recórrer els principals carrers del centre de la nostra capital comarcal. La marxa va transcórrer tranquil•lament i festiva, constantment animada pel tradicional acompanyament de la música popular d’un nombrós grup de dolçainers i tabaleters. Molta gent, en veure’ns, s’unia a la comitiva, mentre que altres, encuriosits pel sarau, preguntaven pel significat de la manifestació; tan sols uns pocs feixistes ens van increpar amb paraules despectives cap a la nostra llengua, fent així ostentació del seu tarannà intolerant i de la seua incultura. Durant la marxa, es van poder sentir múltiples consignes sobre la unitat de la llengua, recordatoris als polítics de torn sobre els nostres sentiments nacional i de classe, la reivindicació de la nostra cultura, que –evidentment– no és la que ells ens volen imposar.
En arribar al Carrer Cavallers, davant de la Casa Matutano, on fa 77 anys es van signar les normes, un company va procedir a la lectura del manifest. A continuació, va tenir lloc una –breu, però emocionant– exhibició de Cant d’Estil, en la que un gran cantador de la terra, acompanyat d’una magnífica versadora, va delectar el públic assistent amb unes albades sobre la unitat lingüística i nacional, amb uns versos sobre la repressió que pateix la nostra llengua i l’obligació que tenim de mantenir-la viva, utilitzant-la en tots els àmbits. La concentració va acabar punys enlaire, amb els sons de la Muixeranga; i d’allí ens vam desplaçar fins a la immediata Plaça de les Aules, on la colla dels Dimonis de Campanar (vinguts des de València, per a acompanyar-nos en aquesta jornada festiva i reivindicativa) ens va fer un espectacular correfoc, on la gent, a més de gaudir de l’espectacle del foc, es va implicar en aquesta tradició tan nostra.
Un cop finalitzats els actes més reivindicatius, vam assaborir la vessant lúdica al Casal Popular de Castelló, on més de 150 persones vam degustar un bon sopar vegetarià i, per acabar la nit, vam gaudir d’un concert en català amb el "hip hop" del grup El Blüe (de Nules) i la cançó d’autor de l’amic Josep Lluís Notari (de Vilavella), tot acompanyat de l’inevitable assortiment de begudes de la terra.
Des de l’Esquerra Independentista de la Plana volem agrair la seua participació a totes les persones que ens van acompanyar, ja que entre totes hem aconseguit un cop més traure al carrer un fet cabdal de la nostra història recent, importantíssim per a la nostra llengua i cultura, tot i que des de les institucions i la majoria de mitjans de comunicació intenten mantenir en l’oblit aquesta data que consagra científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.
Prèviament, el dijous 17 i el divendres 18, als IES "Penyagolosa" de Castelló i "Honori Garcia" de la Vall d’Uixó –respectivament– els companys del SEPC havien organitzat (amb gran èxit d’assistència i amb el recolçament del professorat dels centres) sengles xerrades del sociolingüista Vicent Pitarch sobre la importància i transcendència de les Normes de Castelló.
Gràcies a tots els assistents a aquestos actes.
Visca La Terra Lliure!!
BON ANY A TOTS!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
