No estem tots..., falten les dones!

Ja sé que no és el dia de la dona, però com que m'han fet fer un article, ací el teniu:

No estem tots…, falten les dones!

He de dir, que no sóc parcial. De fet, sóc completament imparcial respecte als meus escrits, qualsevol que siga, i aquest, no es va a quedar fora de la pila, clar.

Des de sempre, les dones ha estat discriminades fins al punt de no considerar-les humanes, sinó tan sols animals mediocres, simplement capaces de fer tasques de la llar.
Han estat utilitzades, com a rucs de càrrega. Un animal tan digne com qualsevol altra espècie útil existent al nostre demacrat planeta

Podem parlar de personatges cèlebres coneguts i admirats arreu del món per tota societat culta (que tinga el poder de llegir), com ara Erasme de Rotterdam o Molière, que amb textos seus han sigut capaços de fer saber els demés del masclista que és Déu al haver creat la dona per gust d’Adam através d’una costella d’ell, o simplement postulen que la dona és malvada, i que tot és un error de la naturalesa. Erròniament admirats. Des del meu punt de vista, crec que és un pecat admirar-los (i no sóc catòlic, o pilleu??), ja que jo, com a persona HUMANA, sóc completament incapaç d’admirar algú que no tracta o considera les dones com a tal, per moltes coses profitoses que hagen pogut fer al llarg de les seues extraordinàriament admirades vides els esmentats personatges.

Des d’Aristòtil, passant per Luter, Honoré de Balzac, arribant a Josep Pla, i Ferran Torrent, podem observar grans dosis de masclisme desenfrenat en les seues apreciades obres literàries.

Probablement molts de vosaltres, els lectors, podríeu estar pensant: “No, això era abans”. Doncs no! Això era abans, ho ha sigut durant molt de temps, i avui, dia en que estic escrivint aquest article d’opinió, encara ho és (no sóc adiví, potser demà no hi hagi una societat de classes ni discriminació de gèneres..., quin somni més bonic, no?).

Tal volta penseu que somiar en un món millor és ridícul, però jo podria contestar: “I tu què aportes a la societat?”. Moltíssima gent seria incapaç de contestar, sobretot les dones que no són feministes. Elles podrien dir (però no ho faran): “Jo, neteje la casa del meu home, li faig el dinar al meu home, li faig el llit al meu home, i damunt, encara li’l calente, però sense queixar-me res perquè si el meu home és feliç, jo sóc feliç”. Jo contestaria: “És això viure?”.

Vivim en una societat en la que viure vol dir: treballar, consumir, treballar, consumir, treballar..., i les dones són les més perjudicades. Elles, no prou en haver d’acontentar el seu marit, en els temps que corren han de treballar per guanyar un sou, sempre més baix que el del homes, clar (com si ho feren malament) i han d’acontentar el seu cap (al treball).

En la nostra societat, no anem tots pujats al carret, falten les dones. Sense elles no s’hi pot viure. Com que sóc un xic puc dir que ens fan falta els sentiments i els pensament de les dones. Són indispensables, però avui dia, qui...
Cau a l’atur? Les dones. No troba feina? Les dones. Cobra menys? Les dones. I així podríem estar pàgines i pàgines.

Hem de canviar totes estes coses. Les dones són lliures de fer el que vunguen, sense permís de ninguna altra persona, ja home, ja dona.
Per aconseguir-ho, els homes hem de dir ben fort i clar: SÓC FEMINISTA! I poc a poc (si no es pot fer més a presa) construïr una societat igualitària en tots els sentits de la societat.

LLUITAR, CREAR, CONSTRUÏR


Salut i fins una altra!

El poder "abertzale", i la "anti-democràcia" espanyola.

Tots sabeu que el diumenge passat van ser les el·leccions de les comunitats autònomes històriques de Galicia i Euskal Herria. Doncs faré una resumida síntesi:

El poder de la majoría absoluta del PP gallec, h aplastat el nacionalisme, i amb ells s'ha enfonsat la esquerra socialista, deixant a galícia pràcticament com nosaltres, en mans d'uns corruptes, que no tenen mirament per res.

El problema ben gros ve a EH, on poc de temps abans de les el·leccions il·legalizen a D3M i Askatasuna, per suposada relació amb Batasuna (jo me pregunte: Batasuna és ETA? crec que símplemet és la part POLÍTICA de l'oganització, la qual cosa els dería fer legals),deixant el país sense representant abrtzales, exeptuant Aralar, que va pujar d'un escó a 4 (per algo serà).

El folló i la reflexió bé quan, sense presentar-se a les el·leccions, i símplement demanant el vot nul, consegueixen movilitzar a tanta gent: les passades el·leccions, el vot nul era d'unes 4.000 persones, enguany és de 100.000. Són 100.000 persones una minoría tant petita com per a no fer-li cas??



Deixe ací la reflexió que continuaré un altre dia, ara, a estudiar matemàtiques.


Adèu, i salut.

Aquella regió sense nóm...

És un títol estrany, no? Doncs és la pura veritat.

Mai us heu parat a pensar on vivim? Almenys els qui sóm (encara que sona fatal) valencians, ho deuríem pensar.

Comunidad Valenciana, això és un nóm? També existeix la comunitat catalana, la gallega, la andalusa..., però es diuen Catalunya, Galícia i Andalusia respectivament! Però a nosaltres havíen de dir-nos Comuntat Valenciana... . Això no és cap nom!

El nóm històric sens dubte és Regne de València, però eixe no era el nóm adequat per a una comunitat autònoma com la nostra... . El nostre nóm havia sigut fins la dictadura País Valencià, i la nostra senyera la Qutribarrada, però clar, en una transició democràtica marcada pel blaverisme (al País Valencià), no podien atorgar-nos un nóm que fòra tan exhuberantment catalanista com era aquell, que innegociablement era el nóm que ens correspon!

El mateix va passar amb la nostra senyera, la Quatribarrada va passar a ser, tal volta per raons anti-catalanistes, la Quatribarra amb la franja blava, fita senyera de la ciutat de València des de temps i temps enrere, per haver sigut fidel al rei (per això duu una corona) durant alguna batalla, per dos voltes, com ho mostren les dues "L" a l'escut de citada ciutat. També la ciutat de Borriana llueix a la seua senyera la franja blava, però amb tres corones. Per quina raó van dexidir atorgar a l'autonomía d'aquesta senyera?? Per diferenciar-nos del Prinipat?

Això és, el govern de la transició (Suarez, ex ministre de Franco(...)), donava suport als blavers valencians. També s'ha de dir que, no hi havia altra solució, ho això o dictadura..., voliem democràcia.

Personalment, crec que deuríem demanar drets, tan bàsics com el nom, País Valencià, i la senyera, la Quatribarrada.

Però ací baix pareix que la gent no surt al carrer...

Visca la Terra Lliure! Visca el País Valencià!

Avui un doble post.

Hola. Avui, ja que feia uns dies que escrivia res, m'he vist en ganes i idees per fer un doble post, amb dos parts, una principal i una altra un tant per a fer-no reflexionar.

Primer que tot vull penjar un video, que mostra perfectament com funciona l'economia mundial, i perquè la gent es mor de fam, tot i matant-se a treballar:





Heu vist tot el video? Si no l'heu vist vos resultarà difícil comprendre la resta...
Doncs com que supose que l'heu vist, continue.

Treballar, és un acte important, no? I pel que pareix és inevitable el neo-esclavisme, però hi ha que menjar... . Ningú no mereix tindre un sopar digne sense haver-se'l guanyat honradament durant el dia, però de què servix fer-ho, inclús com a esclaus, si arriva l'hora de sopar i l'únic que el gaudeix és el banquer? Per a què perdre salut per a que un capitalista que l'unica feina i sort benaventurada en la vida consisteix a posseïr tot el capital? Ells no s'ho mereixen, en canvi són els qui manen.

Hi ha crisi!! Governs d'arreu del món, ajudeu els banquers, no siga el cas que pateixin fam!! I la gent què? Què fem per al poble pla? Doncs, com que els governs ajuden els banquers, la població a treballar com a mules per a guanyar un jornal que donar a un banquer, i així poder menjar... , i si no hi ha treball? Si els empresaris no volen "arriscar-se" a perdre els seus diners, i tanquen les seues empreses, el poble no rep capital, i... ohh!!!! FAM! POBRESA! Però al banquer que no li falte res..., no siga que aprime..., i es quede esquelètic...! Però els governs ajuden als bancs...

Aquest moment de crisi, hauria de servir per a conscienciar la gent de que amb el socialisme, no passarien fam. No hi hauria crisi. Però, i l'Audi del meu papi què?? I el Mercedes de Fabra?? I el seu whisky?? I les meues classes de hípica...?? Ohh Dèu meu!! Que Dèu ens salve del comunisme!!

I el pà de l'obrer?? I el pà del món?? Pareix més important el cotxe de "menganito" i el de "fulanito" que el menjar de tots...

Això si..., les ajudes, als bancs!

---------------------------------------------------------------------------------------------

L'altra part del post el volia dedicar al dia de hui, ja que hui, fa uns anys que Auschwitz va tancar, i va ser alliberat.

La vida humana està per damunt de qualsevol raó, i hi ha que valorar-la com l'única cosa que posa en comú als humans d'arreu del món.

Cada persona assassinada per un altre humà, deuría ser una cosa no vista, extranya, però malauradament passa cada dia, i a voltes en forma de genocidi, al llarg de la història, com en rgentina, Australia, França, Sud Àfrica, Irlanda, Imperi Rus, Croacia, els nazis, l'imperi Ottomà (Turquía), URSS, Guatemala, Bangladesh, Burundi, Camboya, Indonesia, Afganistan, Iraq (els Kurds), Tibet, Brasil, Nova Guinea/Papúa..., sense oblidar aalò que no està considerat com a genocidi, com a l'Estat espanyol per Franco, o a Chile per Pinochet.

A més, cada guerra disputada és sinònim de multitut de morts, i tot açò es pot evitar.

Tant de bò açò ho haguera pensat el senyor Bush...

---------------------------------------------------------------------------------------------

No res més, espere que el temps que esteu llegint açò no result malgastat, si és que algú llig açò...

Fins una altra i Visca la Terra!!

Una nova era s'aproxima...

Han hagut molts canvis: personal, polítics..., cada volta, cada dia trobe coses noves amb les que experimentar, i per les quals desperte una curiosiatat mai no experimentada abans.
Obama és l president electe dels EUA, això vol dir que que, per descomptat, s'ha convertit en el president del món. Això, sincerament, no influïx en la meva vida, però és una cosa destacable.

La meva vida canvia, batxillerat, és molt més difícil i no tinc força sufucient per a portar una Assemblea de joves jo sól, i he decidit, despres d'uns "desastres de militants", he decidit que el meu futur estarà en Maulets La Plana.
Crec que és la millor opció. Per a què crear rivalitats, podent unir-nos en una sola força política, i fer feina, clar...No res més a comentar, que no tinc temps, però anunciar el renaixement del bloc.

Adèu i Visca La Terra Lliure!!!

Desde fora...

Desde fora estic escribint aquest post, ja que estic en anglaterra.
Desde aci' m'han fet pensar, pero no els anglesos, sino els espanyols. Ells van tots mes orgullosos del seu "pais" que qualsevol altre any, ja que hen guanyat l'eurocopa gracies als catalans forsats a jugar amb la "Roja", que de roja tots sabem que nomes te la samarreta. No podeu imaginar-vos el que vaig sentir caminant per Londres, quan vaig sentir a un grup d'espanyols cantant: yo soy espanyol, espanyol..., i mes encara quan vaig saber que eren de Vila-real..., defraudant.
Com a anecdota que el que jo i uns altres col.legues vam comensar a cantar: jo soc catala, catala, catala!! Vam quedar de maravella..., jeje!
Be, no puc escriure molt mes, ja que tinc un lio mental enorme, i que se m'acabe el tems de l'ordinador en la biblioteca..., jeje...

PD: disculpeu l'ortografia, es que els teclats anglesos son molt diferents, i no tenen accents.

Adeu, i Visca la Terra Lliure!!

L'anarquisme..., compatible amb l'Estat Espanyol?

Segur que aquesta pregunta s'he l'ha fet molta gent.
He estat buscant informcío sobre l'anarquisme, i m'he donat conter de que, com a idees polítiques, és a dir, la teoría de les idees, són molt bones. Es resumien en un: viu i deixa viure (crec jo).

L'anarquisme, com a tal, és un conjunt de idees en contra de l'Estat, i de qualsevol tipus d'autoritat, és a dir, el poder viure sense mandataris i sense banderes que diferèncien uns dels altres.

A mí m'encantaría ser anarquista, però no ho sóc, perquè els meus ideals deuen tindre governants, però governants adequats (no com els que tenim). Jo, com a independentista que sóc, no vull formar par de l'Estat Espanyol (escòria) per a RES, inclús sent una República. Simplement crec que un possible camí a l'independència és la República socialista o comunista.

Seguim amb l'anarquisme. L'anarquisme vé de molt antic. Amb els marxistes de Karl Marx van sorgir els anarquistes. Van protagonitzar moltes revoltes, que estàn plamades en els llibres d'història.

En l'Estat Espanyol, la CNT, el sindicat anarquista més potent, va arrivar a ser "molt", però la il·legalització dels partits i sindicats ocasionades pels conservadors al llarg de la història va propiciar por als sindicalistes.


Tornem al tema principal. Creeu que l'Estat Espanyol està preparat per a una situació anarquista? Doncs jo crec que NO. No perquè jo sigue contrari a aquestes idees, que NO ho sóc, sinó perquè lo que més representa als ibèrics és justament el descontrol. Açò serie una barbàrie de país.

Cada un pot trindre unes idees, o unes altes, i éste és la principal causa per la qual no veig l'anarquia com a millor opció per a aquest Estat.
Però com ja he dit, cada un té les seues idees.

Un altre tema és, l'anarquisme independentista, que estic d'acord amb part dels seus ideal, però considere un poc contradictori el voler crear un país al mateix temps que vos no ser governat per ningú, i anar en contra de l'Estat, no creeu?


En fi..., cada un té unes idees, i millor ser anarquista que no ser feixista, o nacionalista de dretes.

JO SÓC D'ESQUERRES I INDEPENDENTISTA.
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!! *

(Dedicat a Meritxell, per averme donat arguments per a escriure aquest post)

Si vos ha agradat aquest post, no oblideu votar-lo al TopCatalà (banda dreta del bloc). Gràcies