Hui una d'anglés...

Doncs com últimament tinc massa feina del institut..., el post que faré serà senzillet, i, a mi em va pareixer molt divertit, perquè ho entenia, clar, i amb un poc d'ajuda del professor, però el que vaig a penjar hui és un texte, escrit per anglesos, clar, burlant-se dels irlandesos, però amb humor molt irònic i un tant inteligent...

Doncs, ahí va:

Letter from an Irish Mother to her Son

Dear Son,

Just a few lines to let you know I'm still alive. I'm writing this letter slowly because I know you can't read fast. We are all doing very well.

You won't recognise the house when you get home - we have moved. Your dad read in the newspaper that most accidents happen within 20 miles from your home, so we moved. I won't be able to send you the address because the last Irish family that lived here took the house numbers when they moved so that they wouldn't have to change their address.

This place is really nice. It even has a washing machine. I'm not sure it works so well though: last week I put a load in and pulled the chain and haven't seen them since.

Your father's got a really good job now. He's got 500 men under him. He's cutting the grass at the cemetery.

Your sister Mary had a baby this morning but I haven't found out if it's a boy or a girl, so I don't know whether you are an auntie or an uncle.

Your brother Tom is still in the army. He's only been there a short while and they've already made him a court martial!

Your Uncle Patrick drowned last week in a vat of whiskey in the Dublin Brewery. Some of his workmates tried to save him but he fought them off bravely. They cremated him and it took three days to put out the fire.

I'm sorry to say that your cousin Seamus was arrested while riding his bicycle last week. They are charging him with dope peddling.

I went to the doctor on Thursday and your father went with me. The doctor put a small tube in my mouth and told me not to talk for ten minutes. Your father offered to buy it from him.

The weather isn't bad here. It only rained twice this week, first for three days and then for four days. Monday was so windy one of the chickens laid the same egg four times.

We had a letter from the under-taker. He said if the last payment on your Grandmother's plot wasn't paid in seven days, up she comes.

About that coat you wanted me to send you, your Uncle Stanley said it would be too heavy to send in the mail with the buttons on, so we cut them off and put them in the pockets.
John locked his keys in the car yesterday. We were really worried because it took him two hours to get me and your father out.

Three of your friends went off a bridge in a pick-up truck. Ralph was driving. He rolled down the window and swam to safety. Your other two friends were in back. They drowned because they couldn't get the tailgate down.

There isn't much more news at this time. Nothing much has happened.

Your loving Mum

P.S. I was going to send you some money but I had already sealed the envelope.

Doncs fins ací. Res més. Visca la Terra!

PD: per als que no ho enteneu del tot, ja que és complicat, he fetuna traducció automàtica..., no sé si estarà molt bé però..., és el que hi ha.

Avui per la musica jamaicana!

Doncs com el títol diu, avui m'abellia fer un post dedicat a la música jamaicana, concretament al ska, però al tradicional, al de tota la vida, no com les patranyes este que eixen ara com Ska-p (si es que es pot definir com ska...).

Doncs el primer video-música que vaig a penjar és dels The Specials, la de A message to you Rudy, seguit de la lletra:

Stop your messing around,

Better think of your future.

Time you straighten right out,

Creating problems in town.

Rudy, a message to you Rudy.

A message to you.

Stop your fooling around.

ime you straighten right out.

Better think of your future,

As you wind up in jail.

Rudy, a message to you Rudy.

A message to you.

Stop your messing around.

Better think of your future.

Time you straighten right out,

Creating problems in town.

Rudy, a message to you Rudy.

A message to you Rudy.

Oh, its a message to you Rudy.

Yeah, its a message to you Rudy.

its a message to you Rudy...

Ara una cançò d'un mite de l'ska, Desmond Dekker, amb la seua cançò mítica també Jamaica Ska (qui ha fet éste video és rastafari, ja voreu perquè...):

Ska ska ska, Jamaica ska.

Not many people can cha cha cha.
Not everybody can do the twist.
But everybody can do the ska,
It's the dance you can't resist.

Ska ska ska, Jamaica ska.

Now everybody can do the ska,
It's new dance that goes like this...

Now bow your head,
Swing your arms,
Shake your hips,
Now do a dip.

Ara cal penjar alguna cosa un poquet més recent..., alguna cosa com Mark Foggo amb els seus Skasters, amb la cançò Fat Girl, que no he trobat la lletra, però disfruteu del video, per cert, aquest grup no són jamaicans, són del Regne unit:

I ara ja per fi, l'últim video, i pot ser, almenys per a mi, la cançò estrella del post, i ara tornem a jamaica amb Mr. Symarip AKA Roy Ellis, amb la seua cançò "The Skinheads Dem a Come", que en jamaicà vol dir The skinheads are coming, i tampoc he trobat la lletra, que per cert, és el anglés típic de jamaica, és a dir, complicat d'entendre (atenció a les fotos d'skins...són bones):

Bé..., fet aquest post, vos dessitge un bon cap de setmana a tots.

Visca la Terra! Visca Castelló de la Plana!

Tornarem a lluitar, tonarem a véncer!

Ja fa prou de temps, vaig comprer-me un llibre que em va cridar moltíssim l'atenció.

Aquest llibre era "Tornarem a lluitar! (i tornarem a véncer)", de Roger Ferriols.

A la primera pàgina l'autor defineix aquedst llibre com un "revisió gràfica a la història de l'esquerra independentista", que va desde el 1969 fins al 2006.

En quest llibre el que "Roger" a fet és, gràcies al seu impresionant arxiu, dibuixar fotos i cartells relacionats amb l'EI dels anys que he nomenat, i fer un escrit, a mà, (que és una faenà...), describint la foto o el cartell..., etc.

Doncs bé, el millor de tot és que tots els beneficis del llibe han anat a parar a la coordinadora de comités de suport a preosos polítics RESCAT, íntegrament.

Això si que és dedicació a la causa.

TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A VÉNCER!! VISCA LA TERRA!

Palestina Lliure!

Bé, tots coneixeu el conflicte palestí, doncs esta vesprada hi ha una concentració a la plaça Mª Agustina, front el govern civil, a Castelló.

El fet de ser un poble ocupat per un altre, i ser maltractat, cosa que va ocurrir als PPCC fa vora 300 anys em fa remugar i em posa els pèls de gallina.

La ciutació requerix estar recolzada per molts castellonencs, i espere ser un d'ells.

Personalment, m'agradaria anar, encara que no sé si podré.

Si puc anar, més tarda o demà penjaré fotos i, algun video supose...

Visca Palestina i els PPCC Lliures!!

Visca la Terra LLiure!! (conjuntament amb tots els pobles oprimits). Tornem a classe... :-(

Una cosa que tots sabem, però qui li fa front?

Doncs ja fa un grapat de temps, rebuscant per Youtube, vaig trobar un video que demostra el feixisme de TV Castelló, que dia a dia ixen a antena i fal·lacegen tot el que volen amb total impunitat.

Ací he penjat el video, per a riure-nos un ratet, i per a fer un poc de boicot a aquesta cadena de televisió.

PD: atenció a la paraula "rompimiento", xD!!

TVCastelló, feixista:


Simplement m'abellia penjar aquest video.
Res més, Visca la Terra Lliure i Feliç Any 2009!!

75+1 Normes de Castelló

El passat dissapte 20 de desembre es va cel·lebrar a la capital de la Plana la manifestació annual per les Normes de Castelló, que enguany fa 76 anys de la seua signatura.

Doncs bé, unes dues-centes cinquanta persones clamarem crits i eslògans per la llengua i independentistes pels carrers més centrics i transitats, en aquell moment, de tot Castelló.

Després de quedar-nos afònics, les organitzacions encarregades de la "mani", organitzaren un "botifarrada", on unes cent persones gaudírem de botifarres, xoriços, llonganisses, cansalada, un bon tros de pà, i l'allioli que no falte, tot a un preu popular de cinc euros. Una bona fartada, calenteta enmig la plaça Les Aules, i després d'una manifestació, sempre senta de meravella.

Al cap d'una estona, dos cantautors feren una actuació. Aquests eren Sergi Contrí i Josep Lluís Notari (al final del post teniu uns videos dels cantants).

La part negativa dels actes, és el fet que, encara que hi fórem uns 250 a la manifestació, que no està gens malament pel que respecta a Castelló, i més en aquestes dates, és que no és suficient, i personalment crec que, Castelló, com a capital que és, pot donar molt més de sí mateix, de fet, ho necessita.

Cal moltíssima més agitació social, que és una part clau en aquest moviment de l'EI (Esquerra Independentista).

Ara la pregunta és què cal fer per a movilitzar als castellonencs? Intentarem descubriro militant i treballant, com cal!

PD: No dispose de fotos dels actes, potser més endavant tindré, però ací teniu els videos dels cantautors i un video de la Muixeranga que va sonar al final de la manifestació:
Sergi Contrí - Quan mirant-te t'adormies


Josep Lluís Notari - Iugoslàvia (a Castelló, a la Plaça les Aules)


La Muixeranga, al final de la manifestació:


Bon Nadal, i Visca la Terra Lliure!

Sobre la bandera espanyola...

L'altre dia, en la maua classe d'història, la professora va traure el tema de per què als defensors de la bandera de l'Estat espanyol son anomenats "fatxes".

Doncs a mi, picant-me el nas vaig dedicar-me a buscar informació i arguments del perquè d'aquestes acusacións segons ella.

Doncs vaig trobar un text molt interessant en el bloc d'un militant d'ERC, que personalment no m'acaba d'agradar (el partit polític). El text deia així:

(Aquest text està un poc "remendat" per mi)

Ningú no estima o odia una bandera pel que és, sinó pel que representa. Vull dir amb això que la bandera d'Espanya és la bandera d'un poble tan respectable com qualsevol altre i només un racista la menysprearia per raons ètniques. El rebuig català o basc a la bandera espanyola es fonamenta en una altra cosa, i és que simbolitza un poder hegemònic. És a dir, la supremacia d'un país sobre d'altres. Rebutjar aquesta hegemonia, per tant, a més d'una qüestió de principi és també una qüestió de dignitat. Passa exactament el mateix amb la selecció espanyola. L'aversió que hi ha envers ella als Països Catalans o a Euskal Herria no és per la seva condició d'espanyola, sinó perquè, amb la seva hegemonia, impedeix l'existència de les seleccions d'aquests dos països i la seva projecció internacional.

I jo he afegit un poquet d'història:

Fins el 1707, a la batalla d’Almansa, mai no s’havia imposat la bandera espanyola ni francesa en cap regió dels Països Catalans (País Valencià, Principat de Catalunya, incloent la Catalunya Nord i Andorra, i les Illes Balears). Fins aquesta data Catalunya tenia estructura d’Estat, amb moneda, legislació, exèrcit i noblesa pròpies.
Es pot dir que la integració catalana a l’Estat espanyol té ara uns 300 anys, la qual cosa diu que els Països Catalans són encara un territori jove dins l’Estat espanyol.

I a tot açò hem d'afegir el fet de que, la bandera espanyola és derivda de la nostra Senyera Quatribarrada, i va ser utilitzada per a dotar d'una nova ensenya a la marina espanyola.

Més coses ja no es poden dir, o si:

(Aquest text extret, no sé molt bé d'on, però parla desde CAJEI)

Sobre la simbologia...
La simbologia en sí té unes funcions característiques arreu, no és cap secret que tots els Estats utilitzen la simbologia com una eina per crear un sentiment de col·lectivitat comú i refermar així la seva estructura. En principi, això no hauria de suposar cap problema. De fet, es tracta d’una utilitat pràctica que facilita la convivència entre persones. El problema esdevé quan la realitat simbòlica d’un poble no es correspon amb la seva voluntat, sinó que plasma, precisament, una realitat de negació de la pròpia identitat per part de l’estructura de l’Estat.

Els Estats espanyol i francès sempre han tingut molta cura de mantenir un domini simbòlic sobre el territori que governen, també als Països Catalans. Així, s’ha extirpat tot tipus de simbologia popular catalana, imposant els símbols propis del poder, representants de la imposició i de la negació dels nostres drets i identitat. La permanència de la simbologia franquista, el manteniment de les forces policíaques més agressives envers el nostre poble o la imposició, a tort i a dret, de la bandera espanyola -monàrquica i constitucional-, són un bon exemple de com aquesta estratègia resulta necessària al poder.

Ara ja crec que no es poden, ni deuen dir-se més coses, perquè està demostrat que és cert, i que vivim sota el domini espanyol i francés.

Diguem NO a la Bandera espayola!!

No res més, adèu i Visca La Terra Lliure!! *

Una nova era s'aproxima...

Han hagut molts canvis: personal, polítics..., cada volta, cada dia trobe coses noves amb les que experimentar, i per les quals desperte una curiosiatat mai no experimentada abans.
Obama és l president electe dels EUA, això vol dir que que, per descomptat, s'ha convertit en el president del món. Això, sincerament, no influïx en la meva vida, però és una cosa destacable.

La meva vida canvia, batxillerat, és molt més difícil i no tinc força sufucient per a portar una Assemblea de joves jo sól, i he decidit, despres d'uns "desastres de militants", he decidit que el meu futur estarà en Maulets La Plana.
Crec que és la millor opció. Per a què crear rivalitats, podent unir-nos en una sola força política, i fer feina, clar...No res més a comentar, que no tinc temps, però anunciar el renaixement del bloc.

Adèu i Visca La Terra Lliure!!!

Desde fora...

Desde fora estic escribint aquest post, ja que estic en anglaterra.
Desde aci' m'han fet pensar, pero no els anglesos, sino els espanyols. Ells van tots mes orgullosos del seu "pais" que qualsevol altre any, ja que hen guanyat l'eurocopa gracies als catalans forsats a jugar amb la "Roja", que de roja tots sabem que nomes te la samarreta. No podeu imaginar-vos el que vaig sentir caminant per Londres, quan vaig sentir a un grup d'espanyols cantant: yo soy espanyol, espanyol..., i mes encara quan vaig saber que eren de Vila-real..., defraudant.
Com a anecdota que el que jo i uns altres col.legues vam comensar a cantar: jo soc catala, catala, catala!! Vam quedar de maravella..., jeje!
Be, no puc escriure molt mes, ja que tinc un lio mental enorme, i que se m'acabe el tems de l'ordinador en la biblioteca..., jeje...

PD: disculpeu l'ortografia, es que els teclats anglesos son molt diferents, i no tenen accents.

Adeu, i Visca la Terra Lliure!!

Escriu als i les presos i preses polítics! Qué bóna idea...

Doncs, anant de link en link, he llegit una proposta que sincerament m'ha agradat i crec que seria bona idea posar-la en pràctica des de un punt individual, de cadascú.

La idea consisteix en, simplement, escriure als nostres companys empresonats. Escriure'ls per a demostrar-los que no estan sols, per a fer-los d'orelles i ulls, per a que coneguen com està el món fora de la presó, per a que els conteu coses sobre el vostre poble o ciutat, del vostre col·lectiu, dels casals del vostre poble, del que vulgueu.

Per a poder fer-ho cal que conegueu les adreses dels presos i de les presses, que he extret de ResCat:

Diego Sánchez Burria
CENTRE PENITENCIARI CAN BRIANS
Carretera de Martorell a Capellades, km 23
08635 Sant Esteve Sesrovires


Laura Riera Valenciano
CENTRE PENITENCIARI DE DONES DE BARCELONA
Carrer Doctor Trueta, 76-98
08005 Barcelona


Zigor Larredonda Muñoz
CENTRO PENITENCIARIO DE ALBACETE
Ctra. de Ayora, km. 72
02006 Albacete


Dolores López Resina
CENTRO PENITENCIARIO MADRID V
Apartado de correos 200
28770 Colmenar Viejo (Madrid)


Marina Bernadó Bonada (353 922 Y)
MAISON D’ARRÊT DE FLEURY MEROGIS ( femmes )
9, Avenue des Peupliers.
91700 Sainte Genevieve des Bois Cedex
PARIS


Francesc Argemí Anglada
C.P BRIANS 2 (modul 6)
Apartat de Correus 300008760-Martorell
Barcelona

Aquest últim, més destacat és Franki, de Terrassa, condemnat recentment a 2 anys i set mesos de presó per "ultratge a la bandera" (ultratge a un drap?).