L'altre dia, en la maua classe d'història, la professora va traure el tema de per què als defensors de la bandera de l'Estat espanyol son anomenats "fatxes".
Doncs a mi, picant-me el nas vaig dedicar-me a buscar informació i arguments del perquè d'aquestes acusacións segons ella.
Doncs vaig trobar un text molt interessant en el bloc d'un militant d'ERC, que personalment no m'acaba d'agradar (el partit polític). El text deia així:
(Aquest text està un poc "remendat" per mi)
Ningú no estima o odia una bandera pel que és, sinó pel que representa. Vull dir amb això que la bandera d'Espanya és la bandera d'un poble tan respectable com qualsevol altre i només un racista la menysprearia per raons ètniques. El rebuig català o basc a la bandera espanyola es fonamenta en una altra cosa, i és que simbolitza un poder hegemònic. És a dir, la supremacia d'un país sobre d'altres. Rebutjar aquesta hegemonia, per tant, a més d'una qüestió de principi és també una qüestió de dignitat. Passa exactament el mateix amb la selecció espanyola. L'aversió que hi ha envers ella als Països Catalans o a Euskal Herria no és per la seva condició d'espanyola, sinó perquè, amb la seva hegemonia, impedeix l'existència de les seleccions d'aquests dos països i la seva projecció internacional.
I jo he afegit un poquet d'història:
Fins el 1707, a la batalla d’Almansa, mai no s’havia imposat la bandera espanyola ni francesa en cap regió dels Països Catalans (País Valencià, Principat de Catalunya, incloent la Catalunya Nord i Andorra, i les Illes Balears). Fins aquesta data Catalunya tenia estructura d’Estat, amb moneda, legislació, exèrcit i noblesa pròpies.
Es pot dir que la integració catalana a l’Estat espanyol té ara uns 300 anys, la qual cosa diu que els Països Catalans són encara un territori jove dins l’Estat espanyol.
I a tot açò hem d'afegir el fet de que, la bandera espanyola és derivda de la nostra Senyera Quatribarrada, i va ser utilitzada per a dotar d'una nova ensenya a la marina espanyola.
Més coses ja no es poden dir, o si:
(Aquest text extret, no sé molt bé d'on, però parla desde CAJEI)
Sobre la simbologia...
La simbologia en sí té unes funcions característiques arreu, no és cap secret que tots els Estats utilitzen la simbologia com una eina per crear un sentiment de col·lectivitat comú i refermar així la seva estructura. En principi, això no hauria de suposar cap problema. De fet, es tracta d’una utilitat pràctica que facilita la convivència entre persones. El problema esdevé quan la realitat simbòlica d’un poble no es correspon amb la seva voluntat, sinó que plasma, precisament, una realitat de negació de la pròpia identitat per part de l’estructura de l’Estat.
Els Estats espanyol i francès sempre han tingut molta cura de mantenir un domini simbòlic sobre el territori que governen, també als Països Catalans. Així, s’ha extirpat tot tipus de simbologia popular catalana, imposant els símbols propis del poder, representants de la imposició i de la negació dels nostres drets i identitat. La permanència de la simbologia franquista, el manteniment de les forces policíaques més agressives envers el nostre poble o la imposició, a tort i a dret, de la bandera espanyola -monàrquica i constitucional-, són un bon exemple de com aquesta estratègia resulta necessària al poder.
Ara ja crec que no es poden, ni deuen dir-se més coses, perquè està demostrat que és cert, i que vivim sota el domini espanyol i francés.
Diguem NO a la Bandera espayola!!
No res més, adèu i Visca La Terra Lliure!! *
